Alzheimer

Alzheimer
"Enlloc no està escrit que hagi de ser invencible" Pasqual Maragall

dimecres, 31 d’agost del 2011

4.2- Com afecta la malaltia al cervell?

En aquest punt, el que es vol explicar és què li passa al cervell Alzheimer que justifiqui les pèrdues progressives i totals de les capacitats mentals del pacient.

En general, els trastorns cerebrals que es relacionen amb la malaltia d’Alzheimer es poden dividir en dos categories generals: els que estan associats a un dèficit del metabolisme dels neurotransmissors i els que estan relacionats amb la pèrdua de teixit cerebral. Aquests dos fets, junt amb la presència de plaques senils amb dipòsit d’amiloide i la degeneració progressiva de neurones, correlacionen la malaltia d’Alzheimer amb els símptomes i les manifestacions del malalt.

La pèrdua de les funcions mentals que suposa la malaltia son conseqüència de anomalies als circuits neuronals del cervell. Els circuits neuronals de la memòria són els més vulnerables a la malaltia i per tant, són els primers en quedar afectats.

Com ja sabem, la malaltia causa la mort de neurones i la pèrdua de teixit en tot el cervell. Al llarg del temps, el cervell es va encongint progressivament afectant d’aquesta manera gairebé a totes les funcions mentals [Fig. 8].

[Fig.8] En aquesta imatge podem observar un cervell sa (a dalt a l’esquerra), just al seu costat en veiem un amb la fase avançada de la malaltia. A baix podem apreciar com el cervell Alzheimer s’encongeix en fases avançades.

Tot seguit, veurem més exemples de com canvia el cervell en etapes avançades de la malaltia.

El cervell d’una persona malalta presenta les següents característiques generals [Fig. 9]:

- El còrtex cerebral s’encongeix afectant a les àrees del cervell utilitzades per pensar, raonar i recordar.

- Aquests encongiment es especialment visible en la zona de l’hipotàlem, una zona del còrtex cerebral que juga un paper molt important en la memòria a curt termini. Això explica que els primers símptomes de la malaltia siguin oblits de fets que acaben de succeir.

- Els ventricles cerebrals s’expandeixen i es fan més grans del normal.

[Fig.9] Aquí podem comprovar altra vegada la diferència entre un cervell sa i un de malalt.

Els terribles efectes de la malaltia també es poden veure amb microscopi, quan s’observa una mostra de teixit cerebral d’un malalt [Fig.10] . Aquestes mostres presenten les següents característiques:

- El teixit cerebral d’un cervell amb Alzheimer té un nombre molt reduït de neurones i a més a més, el procés de sinapsi no funciona correctament.

- En un cervell malalt també hi podem trobar plaques senils, de les quals ja hem parlat anteriorment. Les plaques senils son uns dipòsits que contenen una substància anomenada beta-amiloide. Aquestes plaques s’associen amb la degeneració d’estructures neuronals; la seva presència doncs, explicaria la mort de neurones i la degeneració del teixit cerebral.

- Les neurones danyades i mortes presenten cabdells neurofibril·lars, el quals estan fets de fibres proteiques.

[Fig.10] En la imatge es pot comparar les mostres de teixit cerebral d’una persona sana amb les d’una persona amb la malaltia.

Els científics no estan completament segurs de que és el que causa la mort de les cèl·lules i la pèrdua de teixit cerebral, però es creu que la presència de les plaques senils i dels cabdells neurofibril·lars hi influeix molt.


1 comentari: