4- LA MALALTIA DE L'ALZHEIMER

Això és una petita introducció per explicar la malaltia de l'Alzheimer. Després d'acabar amb aquesta introducció, publicaré els següents punts, els quals aprofundeixen molt més cada aspecte de la malaltia:

4.1- Causes de la malaltia i factors que n'afavoreixen el desenvolupament

4.2- Com afecta la malaltia al cervell?

4.3- Procés degeneratiu cerebral

4.4- Símptomes i desenvolupament de la malaltia

4.5- Freqüència d'afectats i probabilitats de patir Alzheimer

4.6- Eines i procés de diagnòstic

4.7- Tractament de la malaltia

A continuació explicarem en termes generals, que és la malaltia de l'Alzheimer.

La malaltia d’Alzheimer, també coneguda per les sigles (MA), va ser descrita per primera vegada, com ja sabem, pel doctor Alois Alzheimer al 1906. És la forma més habitual de demència entre les persones grans. La demència, com ja sabem, és un trastorn cerebral que afecta a les capacitats de la persona per valdre’s per ella mateixa.

La malaltia d’Alzheimer és incurable, degenerativa i terminal. Comença molt lentament. Primer, afecta a les parts del cervell que controlen el pensament, la memòria i el llenguatge. Els símptomes més característiques d’aquesta demència és la dificultat per recordar coses que han passat recentment i els noms de les persones properes. Aquests símptomes són presents durant la fase inicial de la malaltia, que és la fase que dura més temps.

Quan la família detecta aquests símptomes i n’informa al metge, el diagnòstic s’acaba de confirmar amb una avaluació del comportament del pacient i amb uns tests cognitius que ens donen informació sobre les capacitats mentals del malalt. Si és necessari, també se li fa un escàner cerebral per acabar de confirmar el diagnòstic.

A mesura que va passant el temps el malalt va empitjorant i ja en fases més avançades, les persones comencen a presentar dificultats a l’hora de parlar, escriure o llegir. Fins i tot arriben al punt de no poder reconèixer els seus familiars i comencen a oblidar-se de realitzar accions quotidianes com afaitar-se, rentar-se...

Més endavant, també es poden tornar ansiosos o agressius. Una altra conseqüència de la malaltia és que perden tota la capacitat d’orientació i per tant, es poden perdre molt fàcilment, inclús per llocs que ell coneix.

Finalment necessiten cuidats especials les 24 hores del dia. Aquesta tasca pot resultar molt estressant pels familiars, que tenen que estar per ell durant tot el dia.

Actualment s’estima que la MA comença després dels 60 anys. El risc de patir-la augmenta a mesura que la persona envelleix i també si hi ha persones de la família que ja han patit dita malaltia.

La mitjana de vida una vegada diagnosticat és d’aproximadament uns set anys. Menys del 3% d’individus viu més de 14 anys després del diagnòstic. Això és perquè és una malaltia degenerativa que amb els anys va malmetent cada vegada més al cervell i disminuint l’esperança de vida del malalt

Per ara, encara no existeix cap tractament que pugui aturar i vèncer la malaltia, però existeixen alguns fàrmacs que ajuden a interrompre per un temps limitat el seu desenvolupament. Per tant, els símptomes, no empitjoren mentre el fàrmac fa efecte.

Aquesta malaltia és una de les més costoses per als països desenvolupats, ja que afecta a un gran percentatge de la població i encara no es coneix cap cura.

A continuació, us mostraré un vídeo que explica la malaltia en termes generals. Això també ens servirà per introduir els conceptes dels quals parlarem en els següents punts.