3- HISTÒRIA DE L'ALZHEIMER ¿COM VA COMENÇAR TOT?

Aloysius “Alois” Alzheimer (1864-1915) [Fig. 4] va ser un psiquiatra i neuròleg alemany que va investigar, identificar i donar nom a la malaltia que ara es coneix amb el nom d’Alzheimer.

Alois Alzheimer va néixer a Marktbreit, Bavaria (situat al centre-sud d’Alemanya) el 14 de juliol de 1864.

La seva carrera professional va començar al 1888 com a assistent sanitari a una residència municipal. Allà va conèixer al neuròleg Franz Nissil (1860-1919), amb el qual va establir una relació que durà tota una vida. Nissil va influenciar molt a Alois Alzheimer. La major part del seu treball en patologia cerebral està basat en els mètodes que utilitzava el seu company.

El moment de màxima esplendor d’Alzheimer, va arribar al 1903, quan se li va oferí una plaça com a director de laboratori i anatomia patològica a l’hospital psiquiàtric de Munich, el director del qual era un dels psiquiatres més importants i influents de l’època: el Professor Kraepelin.

Va ser en aquest hospital on Alzheimer dugué a terme investigacions sobre diversos temes incloent les demències d’origen arterioscleròtic i degeneratives. Alzheimer compartia el seu interès per les demències i altres danys associats al sistema nerviós central amb el seu company Franz Nissil. Junts van estudiar l’anatomia i la patologia del còrtex cerebral i en van establir les seves principals característiques.

Però va ser el 4 de Novembre de 1906, en una conferència de psiquiatria de Tübingen, Alemanya, on Alzheimer presentà una comunicació sobre una malaltia específica del còrtex cerebral. Aquesta curiosa malaltia va ser diagnosticada al novembre de 1901, quan va ingressar a l’hospital de malalties mentals de Frankfurt una pacient de 51 anys anomenada Auguste Deter (Augusta D), amb un estrany quadre clínic de 5 anys d’evolució. Els seus símptomes eren deliris seguits d’una ràpida pèrdua de memòria acompanyada d’al·lucinacions, desorientació, paranoia, trastorns de conducta i un greu trastorn de llenguatge. Aquesta pacient va ser estudiada principalment per Alois Alzheimer però també hi van participar altres metges.

Augusta D, va morir el 8 d’abril de 1906, per causes externes a la malaltia que patia. Concretament per una infecció pulmonar.

El cervell de la malalta va ser enviat a Alzheimer, qui en va fer un estudi histològic. Aquest estudi va demostrar que el còrtex cerebral de la malalta era més estret del normal. També es va observar que el nombre de neurones del còrtex cerebral havia disminuït molt i que les neurones que hi havia presentaven uns cúmuls de proteïnes, uns cabdells o filaments neurofibril·lars que es trobaven concretament al citoplasma de dites cèl·lules.

Alzheimer va continuar estudiant altres pacients amb els mateixos símptomes i va veure que tots els casos compartien unes mateixes característiques pel que fa als canvis al còrtex cerebral i al cervell en general.

La denominació d’aquesta malaltia com a malaltia d’Alzheimer va ser introduïda per Kraepelin com a homenatge al seu descobridor.

Actualment, la malaltia d’Alzheimer ha començat a despertar interès ja que els casos de malalts afectats per dita malaltia estan augmentant cada vegada més. La causa d’això és la major esperança de vida de la població, la qual ha fet que la malaltia d’Alzheimer presenti altes probabilitats de presència i d’incidència.