Les plaques i els cabdells neurofibril·lars, dels quals ja hem parlat en el punt anterior, tendeixen a propagar-se pel còrtex cerebral d’una manera molt concreta en el cas de la malaltia de l’Alzheimer. La rapidesa amb que es propaguen, però, varia considerablement, ja que algunes persones viuen una mitjana de vuit anys, mentre que d’altres poden viure fins a 20 anys. Això és perquè el cicle de la malaltia depèn de l’edat de la persona en el moment en què li diagnostiquen i també d’altres factors o condicions mèdiques.
Com ja hem dit anteriorment, la malaltia segueix un esquema força concret a mesura que aquesta es va desenvolupant. Per això es distingeixen diferents etapes o fases de la malaltia, de les quals en parlarem més detalladament més endavant. Ara, veurem com va canviant el cervell a mesura que la malaltia va progressant.
En les primeres etapes de l’Alzheimer, abans que els símptomes puguin ser detectats, es comencen a formar plaques senils i cabdells neurofibril·lars en les zones del cervell què són per aprendre, recordar, pensar i planejar. [Fig.11]
[Fig.11] En la imatge es pot observar un cervell en les etapes inicials de la malaltia. La zona marcada en blau indica les àrees on s’hi troben plaques senils i cabdells neurofibril·lars.
En les etapes lleus o moderades de l’Alzheimer, les àrees del cervell que són importants per a la memòria i el poder pensar i planejar, desenvolupen més plaques i cabdells. Això provoca problemes de memòria i de pensament en general força greus, de manera que els símptomes es comencen a fer visibles. Els malalts es comencen a trobar confosos i desorientats. És en aquesta etapa quan moltes persones són diagnosticades. A més a més, les plaques i els cabdell es comencen a propagar cap a zones del cervell que controlen la parla i la orientació. [Fig.12]
[Fig.12] En la imatge podem observar com els cabdells i les plaques han afectat greument la zona inicial i ara es comencen a propagar cap a altres àrees del cervell.
En la etapa més avançada de la malaltia, la majoria de la zona cerebral està greument afectada. El cervell s’encongeix dràsticament degut a la mort d’un gran nombre de cèl·lules. En aquesta fase, els malalts perden la seva capacitat de comunicar-se i a més a més els resulta molt difícil reconèixer a la seva pròpia família. És aquí quan el malalt es torna totalment dependent i necessita atenció i vigilància durant tot el dia. [Fig.13]
[Fig. 13] En la imatge es pot apreciar com la malaltia ha anat progressant fins al punt en què ha afectat la majoria del còrtex cerebral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada