Les causes que provoquen la malaltia no es coneixen amb exactitud, però hi ha diversos factors que ajuden a que la malaltia es desenvolupi. Els dos més importants són la edat i els antecedents familiars.
La edat és un factor de risc més que evident, ja que les persones majors de 65 anys tenen aproximadament un 10% de probabilitats de patir-la. I a més a més, per a persones majors de 85 anys, la probabilitat ja augmenta fins a un 50%.
En alguns casos molt minoritaris, la malaltia es presenta en persones menors de 60 anys, es tracta només del cas en que la malaltia es produeixi degut a una mutació en uns determinats gens. Quan això passa, la malaltia apareix molt abans del normal i aquesta es pot transmetre de pares a fills, és a dir, que és heretable. Per tant, els antecedents familiars amb Alzheimer són també un factor de risc. Per això, les persones que han tingut pares o avis que han patit dita malaltia tenen un major risc de desenvolupar-la. Tot i això la malaltia només es considera hereditària en menys d’un 1% dels casos.
Des d’un punt de vista bioquímic, la malaltia d’Alzheimer també s’associa a disminucions dels nivells d’acetilcolina al cervell. L’acetilcolina és una substància cerebral que ajuda a transmetre les diferents informacions entre una neurona i una altra. A la part del cervell on s’hauria de trobar en major proporció és a l’espai sinàptic, que com ja hem dit anteriorment, és l’espai en el que les neurones es comuniquen i s’intercanvien informació. Aquesta substància doncs, actua de neurotransmissor, i és essencial perquè el nostre cervell funcioni correctament i així poder aprendre i memoritzar diferents coses. Un cervell amb nivells baixos d’acetilcolina, té moltes probabilitats d’acabar desenvolupant Alzheimer.
És també possible que factors com la hipertensió, el tabaquisme, la hipercolesterolèmia o la diabetis, actuïn augmentant les lesions vasculars al cervell, que, unides a lesions degeneratives, acabin donant lloc a la malaltia en molts dels casos.
Alguns estudis han confirmat que les persones amb major nivell educatiu, tindrien menys probabilitats de patir la malaltia. Segons les dades recollides, si ja en una edat avançada, encara és manté una gran capacitat d’expressió tant oral com escrita, és molt poc probable que aquesta persona pateixi la demència.
Les causes de la malaltia, com ja sabem, encara no estan del tot clares, però existeixen algunes hipòtesis, de les quals parlarem a continuació, que tenen molta importància, ja que tenen molt a veure amb que la malaltia s’acabi desenvolupant. Aquests factors són: la apolipoproteïna E (ApoE), les plaques senils i els cabdells neurofibril·lars.
Apolipoproteïna E (ApoE):
Un dels factors que pot influir en l’aparició de la malaltia de l’Alzheimer és una proteïna anomenada apolipoproteina E (ApoE)[Fig.5]. Aquesta proteïna la produeix un gen, que pot tenir varies formes o al·lels: e2, e3 i e4. L’al·lel e2 de la proteïna ApoE, és molt rar i el que fa és sintetitzar un tipus de proteïna ApoE que sembla que doni una mena de protecció contra la malaltia de l’Alzheimer. Per tant, una persona amb aquest al·lel, sintetitzarà uns tipus de proteïnes ApoE que el protegiran de patir dita malaltia.
L’al·lel Apo E3 és el més comú. Els investigadors creuen que té una funció neutral pel que fa a l’aparició de l’Alzheimer i que per tant no influeix en que es desenvolupi o no la malaltia.
Finalment, l’al·lel Apo E4, el qual és present en un 40% de tots els malalts d’Alzheimer, es creu que és un factor que augmenta el risc de patir la malaltia. Per tant, les persones que tenen aquest al·lel, tenen moltes més probabilitats de patir la malaltia, ja que sembla que la seva presència sigui clau perquè la malaltia es desenvolupi. Tot hi així, hi ha algunes persones que tenen aquest al·lel i no pateixen la malaltia, però el percentatge és molt baix.
[Fig.5] En la imatge es pot observar una representació gràfica de la Apolipoproteïna E (ApoE)
Les plaques senils es formen quan diferents trossos d’una proteïna anomenada beta-amiloide s’ajunten formant una estructura més complexa [Fig.6]. La beta-amiloide és una substancia que prové d’una altra proteïna més gran, la qual es troba a la membrana que rodeja les neurones.
La forma més perillosa de la beta-amiloide es quan es formen petits trossos en comptes de les plaques senils. Aquests petits grups son capaços de bloquejar les senyals neuronals en les sinapsis. També poden activar les cèl·lules del sistema immunitari, les quals provocarien una infecció i atacarien les cèl·lules del propi organisme.
Tot això provocaria que el cervell no funcionés correctament, ja que no es podria transmetre informació mitjançant el procés de sinapsi i a més a més, si s’activessin les cèl·lules del sistema immunitari i ataquessin al propi organisme, les neurones anirien morint. Aquests fets anirien cada vegada a més, i així anirien sorgint els diferents símptomes de la malaltia d’Alzheimer.
[Fig.6] En la imatge podem veure com una gran quantitat de proteïnes beta-amiloide s’agrupen formant una placa senil.
Cabdells neurofibril·lars: El que fan aquests cabdells neurofibril·lars és destruir el sistema vital de transport cel·lular, el qual es du a terme gràcies a unes fibres proteiques. Vegem a continuació les diferències entre les àrees neuronals sanes i les àrees de la neurona que presenten cabdells [Fig.7].
- Àrees sanes:
* El sistema de transport està totalment en ordre, les fibres estan organitzades en paral·lel, semblant a una via de tren. Les molècules i altres materials claus son transportats per aquestes “vies de fibres proteiques” sense cap mena de problema.
* Una proteïna anomenada “TAU" ajuda a mantenir les fibres proteiques en ordre.
- Àrees on s’estan formant cabdells neurofibril·lars:
* La proteïna TAU es converteix en unes fibres retorçades que acaben formant els cabdells.
* Degut a la inactivitat de la proteïna TAU, les vies proteiques ja no es poden mantenir en ordre, aleshores es trenquen i en desintegren.
* Els elements nutritius i altres materials clau, ja no es poden desplaçar dins la cèl·lula, aleshores la neurona queda sense poder-se proveïr de les seves necessitats vitals i es va morint progressivament.
Fig.7] En la imatge es pot observar la diferència entre les àrees sanes d’una neurona i les àrees que presenten cabdells neurofibril·lars. També s’hi distingeix la proteïna TAU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada