4.4- Símptomes i desenvolupament de la malaltia

En aquest punt s’explicaran els símptomes de la malaltia, els quals són diferents a mesura que la malaltia es va desenvolupant.

El desenvolupament de la malaltia es pot dividir en quatre etapes ben diferenciades: la pre-demència, la demència precoç, la demència moderada i finalment la demència avançada. Cada vegada que el malalt passa a una nova etapa, els símptomes són molt més evidents.

Pre-demència:

En aquesta fase, els símptomes que es manifesten es poden confondre amb causes de l’edat o de l’estrès. És aquí quan el malalt comença a oblidar fets o encàrrecs apresos recentment i s’observa la seva petita incapacitat per retenir nova informació.

En aquesta primera fase, és també molt comú que els malalts presentin problemes a l’hora de prestar atenció, planificar, orientar-se i també que els sigui una mica dificultós expressar-se, ja que els hi costa triar les paraules més adequades. Un altre símptoma que es pot observar és l’apatia, el malalt es posa nerviós i violent davant de situacions que no li agraden o que no el satisfan. Aquestes situacions aniran avançant a mesura que la malaltia es vagi desenvolupant.

Aquest estat de pre-demència també s’anomena deteriorament cognitiu lleu, però encara es discrepa sobre si aquest terme correspon o no a el primer esgraó de la malaltia de l’Alzheimer.

Demència precoç:

El diagnòstic definitiu, normalment, es dona als malalts que presenten problemes d’aprenentatge i de memòria a curt termini. Aquests són els símptomes més visibles i més persistents. Això passa perquè l’Alzheimer no afecta per igual a totes les parts de la memòria, el que es veu afectat en major grau, són els fets i el records recents. És per aquest motiu, que el malalt, en fases no molt avançades, recorda fets del seu passat, les seves vivències d’infantesa...

En aquesta etapa, els problemes amb el llenguatge es fan molt més evidents. Disminueix tant el seu vocabulari com la seva fluïdesa a l’hora de comunicar-se, en general, s’empobreix el seu llenguatge oral i escrit. En aquest punt el malalt sols és capaç de comunicar adequadament les seves idees bàsiques i s’observa clarament la seva dificultat alhora de formar llargues oracions.

És també molt comú que el malalt presenti dificultats de coordinació i de planificació a l’hora de vestir-se, escriure, orientar-se...

A mesura que la malaltia progressa, els pacients segueixen duent a terme de manera independent moltes de les tasques de la seva vida quotidiana, però cada vegada necessiten més ajuda, assistència o supervisió.

Demència moderada:

A mesura que la malaltia va avançant, disminueix la independència dels malalts i aquests deixen de ser capaços de dur a terme les activitats més bàsiques de la seva vida quotidiana.

En aquesta etapa, les dificultats en la parla és fan més que evidents ja que al malalt li resulta molt difícil recordar el vocabulari i comença a utilitzar paraules incorrectes.

De la mateixa manera també es van perdent les capacitats de llegir i escriure.

Un altre símptoma força característic és que el pacient comença a presentar dificultats a l’hora de caminar i utilitzar el seu aparell locomotor. És per això que el risc de caiguda augmenta.

Durant aquesta fase, empitjoren dràsticament els problemes de memòria fins al punt que el malalt no és capaç de recordar els parents propers. És en aquest punt en que la memòria a llarg termini es deteriora greument.

Paral·lelament, els canvis de conducta es fan molt visibles. El malalt manifesta dubte, irritabilitat, tendència a plorar i puntualment té esclats d’agressivitat i violència.

Altres símptomes comuns en aquesta etapa són que el malalt comença a patir problemes d’incontinència urinària, aquests símptomes són els principals causants de l’estrès familiar, ja que arribats en aquest punt el malalt necessita atenció i vigilància les 24 hores. És aleshores quan moltes famílies decideixen traslladar el malalt a serveis externs, com per exemple una residència, on els pacients reben l’atenció que necessiten.

En un 30% dels casos, els malalts també poden presentar al·lucinacions, però és molt poc comú.

Demència avançada:

Durant aquesta etapa tant avançada, el malalt d’Alzheimer, és completament dependent dels seus cuidadors. El llenguatge a quedat reduït a petites oracions o paraules soltes i és molt probable que en moltes ocasions no pugui acabar les frases per falta de vocabulari.

Malgrat aquestes dificultats lingüístiques, el malalt entén i respon a senyals emocionals i d’afecte. En aquesta etapa és molt poc comú que l’agressivitat persisteixi, en comptes d’això el malalt presenta exhauriment i cansament en general.

Finalment, els pacients presenten moltes dificultats de mobilitat, fins al punt que la capacitat de moure’s es veu greument deteriorada i s’han de quedar reposant a un llit, on no es poden ni alimentar per si mateixos. És aquí on es confirma que l’Alzheimer és una malaltia terminal; tot i que no causa la mort per si sola, actua com un factor extern que l’acaba provocant, ja sigui per infecció de les úlceres que les provoca el fet de què el malalt estigui molt de temps estirat en una mateixa posició, o per una pneumònia...

A continuació veurem un vídeo que explica molt bé quins són els 10 principals símptomes de l'Alzheimer i també les situacions més comunes en que es pot trobar un malalt d'aquestes característiques.