Alzheimer

Alzheimer
"Enlloc no està escrit que hagi de ser invencible" Pasqual Maragall

dimecres, 31 d’agost del 2011

1- CONEIXEM EL SISTEMA NERVIÓS

Per tal de fer més entenedor tot el document, abans de parlar de la malaltia de l’Alzheimer, cal aclarir alguns conceptes i veure com funciona el sistema nerviós, ja que dita malaltia afecta a aquest sistema. El que fa l’Alzheimer és alterar el funcionament normal del sistema nerviós, causant aleshores la demència.

Hi ha una gran varietat de malalties que afecten al sistema nerviós, i totes elles, tenen unes conseqüències diferents depenent de la zona en la qual afectin. Tot hi que actualment, la medicina està molt avançada, pel que fa al sistema nerviós, encara existeixen algunes incògnites i aspectes pels quals encara no s’ha trobat cap explicació. És per això que les malalties del sistema nerviós són les més difícils de tractar i encara hi ha escassos recursos terapèutics.

Podríem definir el sistema nerviós com una xarxa molt complexa d’estructures especialitzades que tenen com a funció controlar i regular el funcionament dels diferents òrgans i sistemes, coordinant la seva interrelació entre l’organisme i el medi extern. El sistema nerviós, doncs, és l’encarregat de detectar canvis tant en el medi intern com extern de l’organisme i respondre a aquests canvis modificant l’estat dels músculs, les glàndules, o altres aparells.

El sistema nerviós es divideix en dos parts: el sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP). A continuació, parlarem d’aquests dos nous conceptes:

1.1- Sistema nerviós central (SNC):

Està compost per l’encèfal i la medul·la espinal.

L’encèfal és la part del SNC que engloba tot el que es troba dins del crani, incloent el cervell, el cerebel i el tronc de l’encèfal. [Fig.1]

[Fig 1]. En la imatge es pot observar l’encèfal i les diferents parts que el constitueixen.

La medul·la espinal és la part del sistema nerviós que es connecta amb l’encèfal a través del forat occipital del crani. Es troba a l’interior de la columna vertebral.

El SNC rep, emmagatzema i correlaciona, diferent informació sensorial. És doncs, la font de les nostres emocions, pensaments i records. La funció bàsica del SNC és rebre la informació del SNP, integrar-la i donar una resposta adequada.

És en el sistema nerviós central, on es produeixen les malalties neurodegeneratives. Donant lloc a diferents trastorns o demències depenent de la zona en que afecten.

A continuació, parlarem de les parts més importants que constitueixen el Sistema Nerviós Central. L’encèfal (el qual engloba el cervell, el cerebel iel tronc encefàlic); i la medul·la espinal.

1.1.1- Cervell:

El cervell és la part més alta del sistema nerviós, i també la de més massa. Pesa uns 1350g i està format per uns 100 bilions de cèl·lules molt específiques i complexes anomenades neurones.

El cervell es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals. Aquestes dues parts s’anomenen hemisferi dret i hemisferi esquerre i tenen tasques diferents, no obstant, sempre treballen coordinadament.

Les cèl·lules que formen el cervell, com ja hem dit, s’anomenen neurones. Les neurones són presents en tot el teixit nerviós. Són unes cèl·lules molt complexes que no es divideixen, és a dir, que no es poden ni reproduir ni regenerar. Per això les neurones que perdem, no les podem recuperar.

Principalment consten de dos parts: el cos cel·lular, també anomenat soma, i l’axó. Al cos cel·lular hi trobem el nucli de la cèl·lula i també observem unes prolongacions que s’anomenen dendrites.

L’axó també té unes prolongacions que s’anomenen axons terminals. [Fig. 2]


[Fig. 2] En la imatge podem observar les parts principals d’una neurona.

Les neurones, per transmetre la informació, s’uneixen entre elles mitjançant una unió discontinua anomenada sinapsis. En la sinapsis, els axons terminals d’una neurona, s’uneixen amb les dendrites d’una altra neurona. [Fig. 3]

[Fig.3] En la imatge podem observar la unió de dos neurones diferents per sinapsis.

L’axó, és l’encarregat de connectar amb altres neurones mitjançant la sinapsi i transmetre’ls-hi la informació.

Les dendrites, són les encarregades de rebre la informació dels axons d’altres neurona.

Per tant, la funció principal de les neurones es transmetre els impulsos nerviosos.

1.1.2- Cerebel:

El cerebel és una massa situada a sota el cervell, darrere el tronc encefàlic.

El cerebel és una estructura vital pel control d’activitats musculars ràpides. El que fa és controlar, ajustar i corregir les activitats motores desencadenades per altres parts de l’encèfal. El cerebel rep una determinada informació provinent de l’activitat nerviosa i la supervisa per tal de mantenir l’equilibri i el to muscular en tota activitat de l’organisme. És gràcies al cerebel que podem realitzar moviments tant precisos i ordenats.

1.1.3- Tronc encefàlic:

El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que es troba entre el cervell i la medul·la espinal. Es compon bàsicament de les fibres que pugen i baixen del cervell i del cerebel. Al tronc encefàlic hi trobem els nuclis de substància grisa, constituïts per cossos de neurones que intervenen en el control de funcions sensitives i motores. També hi trobem els nuclis dels nervis cranials, què són els encarregats de transmetre informacions força importants com per exemple: la sensibilitat que prové dels òrgans dels sentits, els impulsos nerviosos provinents del moviment de la cara, i altres impulsos que participen en la regulació de funcions també molt importants, com per exemple la freqüència cardíaca o la respiració.

1.1.4- La medul·la espinal:

La medul·la espinal és la que es troba a sota del tronc encefàlic i que s’expandeix al llarg de la columna vertebral. Es troba continguda dins la columna i d’allà en surten diversos nervis que son els encarregats de recollir la sensibilitat i regular la contracció muscular de gairebé tot el cos. La medul·la espinal està constituïda per substància gris i per substància blanca. La substància blanca ocupa la part externa i rodeja a la substància gris, que es troba a la part interna.

Aquestes dues substàncies tenen funcions diferents. La substància gris, és l’encarregada de distribuir els diferents impulsos nerviosos a les vies sensitives i motores de tot l’organisme.

En canvi, la substància blanca, té la funció de conduir els impulsos nerviosos cap a l’encèfal o rebre’ls d’aquest.

La medul·la espinal està connectada amb uns nervis que alhora es connecten amb altres estructures de l’organisme. A través d’aquest conjunt de nervis es transmeten el impulsos nerviosos cap a la resta de l’organisme. Per tant, la medul·la espinal actua de conductora d’impulsos nerviosos de manera que permet que aquests puguin actuar a qualsevol part del cos.

El conjunt de nervis que es connecten amb la medul·la espinal per transmetre els impulsos nerviosos constitueixen el sistema nerviós perifèric.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada