En aquest punt ens preguntem si existeix algun medicament eficaç per a la malaltia de l’Alzheimer. La resposta és que si, des del 1993 i sobretot en aquests darrers anys, s’ha millorat molt el tractament contra aquesta malaltia. Es tracta d’uns fàrmacs anomenats anticolinesteràsics per la seva acció inhibidora de l’enzim colinesterasa, el qual és l’encarregat de descompondre i eliminar l’excés d’acetilcolina, el neurotransmissor del qual ja hem parlat anteriorment i que és essencial perquè la sinapsi funcioni correctament. Els malalts d’Alzheimer, com ja hem comentat, presenten nivells baixos d’acetilcolina. Això provoca que les neurones no es puguin transmetre la informació correctament i d’aquí sorgeixen els problemes de memòria. Amb els fàrmacs s’inhibeix l’enzim que descompon aquesta substància i així, els nivells tornen a augmentar.
Actualment els fàrmacs que es recepten a malalts en fase lleu o moderada són: Aricept, Exelon i Reminyl. Els estudis demostren que aquests medicaments anticolinesteràsics estabilitzen i frenen el procés degeneratiu de la malaltia durant algun temps. A més a més, rebaixen la producció de la proteïna amilode-beta, una altra causant de la malaltia.
Quan els pacients estan en la etapa moderada o avançada, se’ls hi subministra uns fàrmacs més agressius anomenats Axura i Ebixa. Aquests medicaments sembla que protegeixin les cèl·lules nervioses del cervell contra les quantitats en excés de glutamat, un producte químic que es alliberat en grans quantitats per les cèl·lules afectades per la malaltia.
També existeixen altres medicaments que s’estan estudiant per tractar l’Alzheimer. Actualment, s’està investigant al voltant de tres classes de fàrmacs diferents: els estrògens, els antiinflamatoris i els antioxidants.
Els estrògens ofereixen una forta acció protectora a les neurones contra tota mena d’agressions. El problema és que els estrògens són unes hormones sexuals femenines que es produeixen als ovaris. Per això, de moment, sols es poden administrar a dones malaltes. Però és possible també que els científics acabin desenvolupant estrògens que no tinguin efectes feminitzants i d’aquesta manera es puguin administrar també als homes.
Al voltant de les zones del cervell afectades per l’Alzheimer, es produeix una intensa inflamació. És per aquesta raó que s’està estudiant si els antiinflamatoris més moderns i eficaços com el Celebrex o el Vioxx, són capaços de frenar el desenvolupament de la malaltia.
La oxidació és una reacció intermèdia en l’acció neurotòxica de la proteïna beta-amiloide. És per això que s’està investigant si els agents antioxidants són beneficiosos o no sobre l’Alzheimer.
El tractament o la cura definitiva:
En teoria, la mesura definitiva per prevenir o curar per complet la malaltia de l’Alzheimer, seria impedir que es formi beta-amiloide o eliminant-lo abans de que aquesta comenci a matar les neurones. S’està treballant molt en la recerca de vacunes. En un experiment, van administrar una vacuna amb beta-amiloide a un ratolí jove que havia de desenvolupar Alzheimer i al seu cervell no es van formar plaques senils. Van repetir el procés amb un ratolí que ja presentava plaques senils i algunes d’aquestes van desaparèixer, però no es va curar la malaltia, ja que amb el temps les plaques es van tornar a refer. El problema de tot això és que de moment, no es pot realitzar un diagnòstic precoç i per tant, la malaltia sols es detecta quan aquesta ja ha començat a desenvolupar-se. Tot hi així les investigacions segueixen i es molt probable que amb el temps s’hi trobi una solució.
Una altra via que s’està estudiant en persones sanes, és l’ús de compostos que inhibeixen els enzims que sintetitzen la substància neurotòxica anomenada amiloide-beta.
A continuació veurem dos noticies força recents que parlen de la cura de l’Alzheimer. La primera ha estat extreta de la pàgina web de “radio televisión española” el 22-2-2011. L’altra noticia ha estat extreta de “InterAtrix.com” el dia 20-3-2011.
Aquesta noticia, escrita per Pedro López Manjón, el dia 22-2-2011, ens parla de què segons diversos investigadors, la cura del Alzheimer pot tardar dècades a ser descoberta. Això és, principalment, degut a la desconeixença pel que fa les causes de la malaltia. Sense saber què causa i què inicia l’Alzheimer, és molt difícil poder descobrir una cura eficaç. Tot hi així, els científics segueixen investigant i sembla que una possible solució la podrien donar les cèl·lules mare. Aquestes cèl·lules són una gran expectativa i es creu que poden donar bons resultats a l’hora de trobar tractaments contra l’Alzheimer.
La següent noticia, publicada el 20-3-2011 per la pàgina web “InterAtrix.com”, parla d’una investigació duta a terme per l’equip de científics de la Universitat de Northwestern, d’Estats Units. Amb aquesta investigació s’ha aconseguit transformar cèl·lules mare en les neurones que la malaltia de l’Alzheimer destrueix. Aquest nou descobriment pot ser molt important ja que amb aquestes neurones creades al laboratori es podrà investigar més sobre què provoca la mort neuronal en la malaltia, es podrà provar nous fàrmacs en aquestes cèl·lules artificials i més endavant, potser, es podran trasplantar neurones a un cervell Alzheimer.
Tractament psicològic i terapèutic de la malaltia:
Els trastorns de comportament i altres manifestacions psicològiques també es consideren símptomes de la malaltia, i per tant, també existeixen tractaments psicològics i ajudes terapèutiques per ajudar al malalt.
L’ús de fàrmacs antipsicòtics en pacients amb demència ha d’anar precedit d’una valoració adequada dels seus símptomes i de les repercussions que comporten. Això vol dir que abans de receptar un medicament d’aquestes característiques s’ha d’haver valorat amb molt detall el grau de demència del pacient.
També és molt comú en malalts d’Alzheimer, l’ús de medicaments antidepressius, però si el malalt presenta depressió, el més important és que la família estigui al seu costat.
En cas d’ansietat,agressivitat i violència per part del pacient, se li poden receptar fàrmacs antiepilèptics. Aquets medicaments calmen al malalt i eviten que hi hagi situacions violentes i agressives.
Tot hi així, la utilització dels medicaments Aricept, Exelon o Reminyl, dels quals hem parlat anteriorment, pot evitar la necessitat d’utilitzar aquests psicofàrmacs, els quals són molt agressius i és millor evitar.
A part d’aquests medicaments, també hi ha uns tractaments terapèutics que s’han de posar en pràctica.
Una persona amb Alzheimer, requereix una atenció individualitzada i continua des del moment en que s’estableix el diagnòstic. En poc temps, els membres de la seva família, s’hauran de fer càrrec d’aquell malalt i vetllar per la seva salut. Una solució a tot això, és un centre terapèutic de dia, on el malalt obtindrà atenció continuada i a més a més, realitzarà una sèrie d’activitats que l’ajudaran a estimular les seves funcions cognitives superiors i el seu aparell locomotor.
La vigilància diària permetrà detectar precoçment les complicacions associades a la seva malaltia i d’aquesta manera, el tractament serà molt més efectiu. A més a més podrà rebre atenció especial i cuidats específics de la seva malaltia. Tot això afavorirà molt al malalt, el qual obtindrà una acció rehabilitadora.
A més a més, aquests centres, també permetran a la família disposar de més temps per a ells i d’aquesta manera, l’estrès sota el qual estan sotmesos els familiars cuidadors, disminuirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada